dilluns, 30 de desembre del 2013

Per acabar l'any...

Per acabar l'any us suggerim una ruta que hem fet avui mateix: els Gorgs de Siurana, al Priorat. No cal que us cantem les excel·lències d'aquest poble i de les muntanyes de Prades: hem tornat a constatar que ja fa molts anys que els autòctons no som els únics que en gaudim: moltíssims estrangers escullen passar el final d'any escalant en aquest fantàstic racó de la serralada del Montsant i avui, en dilluns, el pàrquing del poble estava ben ple.

Es tracta d'una excursió d'unes 3 hores i mitja caminant, d'uns deu quilòmetres i que acumula força desnivell (600 metres en ambdós sentits). Està ben senyalitzada pel GR7 i PR-C7.

Us demanem disculpes per no oferir-vos les fantàstiques fotos habituals, perquè la fotògrafa oficial de Som al Sud aquest cop ens ha fallat :P Per compensar, aquí us enganxem el mapa de la ruta amb els detalls i els desnivells acumulats:



El punt de partida de l'excursió és al mateix pàrquing: des d'on surt el camí que baixa pel Grau de la Trona, un camí espectacular, força aeri (no és la millor excursió si teniu vertigen) i molt concorregut pels escaladors. Baixem pel Grau fins al riu Siurana, on passarem pel Mas del Candi anant a trobar el Molí de l'Esquirola (veure mapa). Allà creuarem el riu Siurana i anirem seguint les marques del GR fins que, on s'indica, les deixarem enrere i seguirem per l'altra riba. Allà iniciem un ascens i, en el punt indicat (PR-C7), sortirem del camí principal i ens endinsarem en un camí més frondós que porta cap al Gorg, la Gorguina i el Gorguet, una zona fantàstica per remullar-se a l'estiu  i que al desembre segueix valent molt la pena per veure els salts d'aigua, (tot i el fred!).

Fem un entrepà i desfem els nostres passos fins al punt on hem trobat el camí principal, en baixar del grau de la Trona. Passem de llarg en direcció Cornudella, tot vorejant el poble de Siurana per sota i gaudint de les vistes del pantà, fins a trobar el grau de Portelles, que ens ofereix un ascens molt espectacular per les vistes i les formes de les roques vermelles característiques de la zona. Aquest camí, ens deixa al mateix poble de Siurana, on podem aprofitar per descansar una estona i refrescar-nos a la font.

De baixada trobem una parella d'holandesos fent autoestop cap a Cornudella. Ens expliquen que acaben d'arribar el mateix dia, via aeroport de Reus i que pensen quedar-se dues setmanes i mitja al càmping de Siurana, fent escalada. Dues setmanes i mitja fent càmping en ple desembre: és ben bé que s'ho val i no ens n'adonem!

Nivell: SaS moderat
Temps: 3,5 hores (sense comptar descansos)
Distància: 10,66 km
Descarrega't la ruta aquí. 


dimecres, 4 de desembre del 2013

Recuperant el ritme

Després d'una llarga letargia deguda a motius varis, hem tornat!
Tornem sense promeses, però intentarem recuperar el ritme i reactivar el bloc el més ràpid possible (ja tenim un propòsit més pel nou any!)

Per recomençar hem escollit el límit occidental del Baix Camp. Concretament us proposem una passejada que uneix el Castell d'Escornalbou, l'Argentera i Duesaigües.
Es tracta d'una ruta circular, per tant es pot començar  des del punt que millor us vagi. Naltros vam iniciar el recorregut al Castell d'Escornalbou on s'agafa un senderó que marxa des de l'aparcament i s'endinsa de seguida en un bosquet d'alzines. En alguns punts encara s'hi pot veure l'antic empedrat.

El camí es fa en baixada fins a l'Argentera i, a partir d'aquí, seguim el barranc fins arribar a Duesaigües, un tram pla i senzill de seguir.

En el nostre cas, la part més dura va ser des de Duesaigües fins al Castell de nou, ja que es fa tot en pujada i els últims metres són per carretera.

Tant l'Argentera com Duesaigües, són poblets ben agradables de visitar i, per descomptat, el Castell d'Escornalbou també és digne de veure!


Característiques de la sortida:
Nivell: SaS bàsic
Temps: 2 hores
Distància: 7,11 km
Descarrega't la ruta aquí          

divendres, 6 de setembre del 2013

Versatile Blogger Award!! :)

Tot i que últimament fem ben poc els deures, tenim la sort que sempre hi ha algú que es recorda de naltros i, aqueta vegada, ha estat la Laura des d'aficionats als senders!

Aficionats als senders ens ha premiat amb el Versatile Blogger Award d'una manera curiosa i, podríem dir, atabalada! Però els qui tenim la sort de conèixer la Laura, sabem que ella és així i és per això que ens agrada tant el seu blog, perquè no és més que un reflex de la seva personalitat enèrgica i riallera!
Així doncs, més contentes que dos gínjols, volem agrair aquest premi i recomanar-vos una visiteta a Aficionats als senders, un blog ple, entre d'altres, de bones propostes per anar d'excursió i fer sortides de diversos nivells i varis indrets! Les rutes estan molt ben explicades i ens encanta la seva manera d'escriure tan propera!

Ara, pel que sembla, hem de premiar naltros 15 blogs que haguem descobert recentment o que seguim habitualment (15??? O_o!), ostres quina pressió... ja ens direu qui som naltros per anar donant premis! Però bé, des de la nostra humil opinió, els següents blogs ens agraden especialment així que repartim awards a tort i a dret:

En primer lloc, uns quants blogs del sud que ens encanten i que donen vida al mundillo blocaire d'aquetes terres:

- Blog de coses: Sobretot no el mireu si no teniu temps lliure! És un blog ple d'idees, DiYs, scrap, etc. i de ben segur us agafaran ganes de fer-ho tot!!!

- Agulles de cap: Una de les ganxetes del Pòrtia i col·laboradora del ReusDiari.cat. Fa autèntiques meravelles!

- Ganxetes del Pòrtia: Unes artistes del ganxet que de tant en tant animen la ciutat amb les seves creacions!

- 7 de Temps: Amb una botiga física d'on no sortiries mai, hi trobareu idees de decoració, per a fer regals, per a craftejar, etc. a més de tallers i disseny d'esdeveniments!

- Craft & Artists: Creadora de joies moníssimes, des del seu blog ens presenta altres artistes així com esdeveniments interessants del món craft.

- Lolo & Kids: Des del món educatiu ens presenten una manera diferent d'ensenyar als més petits! Creativitat i originalitat al poder!

- Racons de món: Una descoberta en imatges de les nostres terres.

- Wacapaka: Uns representants molt crafties des de Terres de l'Ebre!

I per acabar (sense arribar als 15 :P) tres blogs més, que us animem a visitar:

- Oh!Villo: Una mestra del ganxet i els amigurumis! S'ha de tenir art per fer aquestes creacions! Oletú!

- Cocinando Vitalidad y Pasiones: Amb especial carinyu perquè coneixem personalment a la seva creadora. Un blog sobre la vida amenitzat amb unes receptes mmmm!

- La pasta per als catalans: I és que som com som i no hi ha veritat més absoluta que: Ens agrada menjar! A casa, el dia més esperat era el dia en que la nostra mare feia pasta pasta per dinar! Així que no podia faltar aquet blog, ple de receptes de paaastaaa!!!

I això és tot, de momeeeent!
Esperem que us hagi agradat la nostra selecció de blogs i prometem intentar reprendre el ritme del blog! Això si, us assegurem que mentre no estem escrivint entrades anem recopilant informació i idees per ensenyar-vos!

Fins la propera!

dimecres, 14 d’agost del 2013

Blogger Traveller - Ermita de Mont-roig del Camp

"Recordad que podéis leer este post en cualquier otro idioma gracias al traductor de la barra lateral!"

Som en ple agost... i, tot i haver aturat molt l'activitat del blog (l'estiu és l'estiu tu ;P), seguim al peu del canó per ensenyar-vos racons de casa nostra!
Avui el viatge mensual que ens proposa Mi Dulce de Melocotón amb el Blogger Traveller d'agost ens evocarà el descans d'unes bones vacances!

El poble de Mont-roig del Camp té una petita ermita que difícilment pot amagar. L'Ermita de la Mare de Déu de la Roca es troba a la muntanya de l'Areny i és pràcticament un balcó amb unes vistes espectaculars al Camp. A sobre de la mateixa ermita, s'hi troba, penjada en la roca vermella, la capella de Sant Ramón.


dilluns, 15 de juliol del 2013

Blogger Traveller - Pueblo Azahar

"Recordad que podéis leer este post en cualquier otro idioma gracias al traductor de la barra lateral!"

Aquet mes, des de Mi Dulce de Melocotón, la proposta per al post Blogger Traveller era un "edifici singular".
Naltros, com que som així de xules, hem decidit ensenyar-vos una urbanització, això si! Molt SINGULAR!

Es tracta de la zona residencial anomenada Pueblo Azahar al terme municipal de Mont-roig del Camp. Són tres illes de casetes amb piscina i zona ajardinada comunes a l'interior de cada illa. Però són cases molt mediterrànies, blanques i lluminoses amb formes arrodonides. De fet, hi ha algun racó que et transporta als pobles grecs més típics, salvant mooooooooooolt les distàncies!!!

Us deixem amb les fotografies, i jutgeu valtros mateixos/es!






Com veieu, cases que no t'esperaries trobar enmig de la sobreedificada costa daurada!

Si voleu continuar sorprenent-vos amb més edificis singulars, podeu veure els de tots els altres participants de Blogger Traveller aquí!

divendres, 28 de juny del 2013

29 de juny, un dia molt especial!

Avui em prenc la llibertat d'apropiar-me el blog i fer una entrada una mica més... personal.

Ja fa 5 dies de la nit màgica de Sant Joan, mentre que la setmana passada el món blocaire anava ple de receptes, idees i tutorials per a preparar una magnífica revetlla, aquesta setmana la normalitat ha tornat a tot arreu o, això sembla...

Tot i que Sant Joan ja ha passat, al meu TL de twitter encara hi predomina el hashtag #festa!!! I és que a Reus, el Sant Joan es viu com el tret de sortida de la nostra festa gran: la Festa Major de Sant Pere!

Sempre m'he sentit molt reusenca i espero Sant Pere en candeletes cada any, però des de l'any 2011, el 29 de juny ha adquirit un significat nou i any rere any ha anat creixent i erigint-se com el meu dia preferit de l'any!!!

AVÍS: aquí ve la part romanticonyonya del post!

El 29 de juny de 2011, durant la processó solemne prèvia a l'última tronada de la festa, l'Àliga (la bèstia més bonica i elegant del seguici!^_^), em va portar l'anell de compromís mentre la meva parella em demanava per casar-nos!
Àguila de Reus (Foto de Festes de Reus.cat)

Tronada de Sant Pere (Foto de Festes de Reus.cat)

El 29 de juny de 2012, un any després i més o menys a la mateixa hora, en una masia a la muntanya, envoltats d'amics i familiars, ens vam casar enmig d'una festa de dos dies genial i inoblidable! 

Aquest any potser no serà tan sonat, però per primera vegada viuré la festa una miqueta des de dins, ja que el meu husband (molt prota del post d'avui!) forma part de la colla castellera dels Xiquets de Reus i farà les seves primeres actuacions de Sant Pere amb la camisa avellana i faixa! Jo... de moment faig de groupie
Xiquets de Reus (Foto Xiquets de Reus)

Així que, cada cop més, Sant Pere és una festa molt especial que a Reus es viu amb patriòtica intensitat!

Ens espera un cap de setmana de seguici, tronades, música, castells, gegants i sobretot FESTA MAJOR!

I ja paro d'escriure, però abans, dir-vos que si teniu l'oportunitat de venir a Reus durant Sant Pere, sobretot aneu a veure una de les 4 tronades que es fan. Especialment la d'avui i demà (28 i 29) al vespre, són moments increïbles en que la plaça calla o... més aviat, els trons obliguen a callar la plaça mentre cada explosió retrona al pit dels assistents i l'esclat final, seguit de crits i xiulets és una descàrrega d'adrenalina indescriptible!

Molt bon cap de setmana a tots i Visca la Festa Major de Sant Pere!

M.

dijous, 13 de juny del 2013

IN CRESCENDO!

Al sud cada cop som més!!! Si si, com ho llegiu, no tinc massa clar si és perquè ja arriba la calor i, per tant, portem menys roba o per l'edat (tic tac tic tac) però últimament veig embarassades per tooooot arreu... SÓN UNA PLAGA!!!

Per sort, la canalla m'agrada! I m'encanta anar a fer el vermut a la plaça Mercadal de Reus (cosa típica a més no poder) i que la plaça estigui a plena de personetes que no aixequen massa més de dos pams de terra corrent i caient, les coses com són, per tota la plaça.

La qüestió és que, ja fa dos anys que al meu entorn neixen xurumbeles a tort i a dret i, amb la meva parella, vam decidir des del primer dia que en el moment d'anar a veure els pares i la criatura a l'hospital ens deixaríem estar de flors, bombons i regals d'aquets! I vam optar per un detall que creiem molt més útil: Els pastissos de bolquers! 

Tot i que no n'hi ha a tot arreu, naltros sempre els hem comprat en farmàcies, són molt bonics i arregladets, però són CARS!
Així que, en vistes de que arribessin dos petitons més al món, vam decidir fer nosaltres mateixos dos pastissos de bolquers, visca el DiY!!!

Us prometo que no és difícil, tot és qüestió de paciència i ganes... en el nostre cas va ajudar ser 4 mans.... però els dos som una mica sapastres!

Si us animeu, només necessiteu:
- Bolquers de recent nascut (naltros en vam gastar 64 per pastís)
- Base, en el nostre cas una safata de pastissos!
- Gomes de pollastre per embolicar els bolquers
- Decoració i detallets extres al gust!

Vam fer la base ben gran, amb bolquers enrotllats al mig i d'altres sobreposats al voltant. Una cinta per lligar-ho tot i primer pis fet!

El segon pis és com el primer, però amb menys volum de bolquers i finalment el tercer només amb bolquers enrotllats.
Un xumet per aquí, unes tovalloletes per allà, una esponja dalt de tot i pastissos preparats!

Què us semblen?
Potser no són tant requetebonics com els que podeu comprar, però estan fets amb molt d'amor!!!

De fet, el primer ja està entregat, quina il·lusió!!!

PD: Les fotos són fetes amb el mòbil...sóc un desastre amb això de tenir la càmera sempre a punt! Aiiins!

dilluns, 10 de juny del 2013

dilluns, 20 de maig del 2013

Dilluns FotoGènic - Reivindicant bon temps!

Després d'alguns dilluns sense publicar, tornem per reivindicar que volem bon teeeemps!!!

La primavera és així... a l'abril aigües mil, al maig cada dia un raig, hasta el 40 de mayo no te quites el sayo...
Però senyores i senyors... TENIM GANES DE SOL! De poder lluir les samarretes blanques de tirants que tant bé ens queden quan estem morenetes, de sentir l'olor de crema solar que fa mooolt estiu, de tornar de la platja i trobar sorra per tota la casa fins i tot una setmana després, de barrets de palla, de tapes i canyes a les terrasses, d'amanides fresques, gazpachos i gelats, en resum de BON TEMPS!


Platja d'Hospitalet de l'Infant, estiu 2011

dimecres, 15 de maig del 2013

Blogger Traveller - Flors a la platja!

"Recordad que podéis leer este post en cualquier otro idioma gracias al traductor de la barra lateral!"

Aquet mes, des de Mi Dulce de Melocotón, la proposta per al post Blogger Traveller eren les flors... LES FLORS!!! LES FLORS????
Desconcert total i cap idea!
Vaig estar pensant en vàries opcions, però no em convencia cap...
Un dimecres... els dimecres són una mica estressants..., després de treballar, dinar a velocitat ultrasònica i fer un examen oral i escrit d'anglès, vam anar (jo i el meu husband) a caminar passejar per la platja, carregats amb una bossa de maduixes de Cambrils per berenar, si si maduixes de Cambrils comprades a la cooperativa (ja sabeu com ens agraden els productes km0).

I, mentre xerràvem de coses vàries, vaig comentar lo boniques que estaven totes les plantes d'espígol (lavanda pels amics) que hi havia al costat del passeig mirant cap al mar. I en aquet moment il·luminació instantània! Vaig començar a fer fotos com una loca amb el mòbil (poooca resolució I know...), però és que eren molt boniques, i el mar de fons i la platja encara buida i poder passejar amb camisa a quarts de nou del vespre... massa bonic com per no ensenyar-vos-ho!

Així que, avui us presentem la cara més primaveral de la platja de la Llosa, a Cambrils. És una zona fantàstica per a fer llargues passejades... no s'acaba mai! Hi ha força moviment, bicis, gent patinant i corrent, nens, avis, etc. 

Si viviu per aquí a prop, apropeu-vos-hi un vespre i gaudireu d'un ambient marítim i natural! Si viviu lluny, animeu-vos a fer una visita al sud i acabeu un dia non-stop amb la tranquil·litat d'aquet passeig!
Si voleu veure com les flors han inspirat a tots els altres participants de Blogger Traveller podeu veure'n la llista complerta aquí!

divendres, 10 de maig del 2013

Dia ebrenc!!

Les últimes setmanes no hem parat, i això implica que sens acumulin moltes coses que volem ensenyar-vos!! Aaiiixx ... quins desastres!!!
Bé, intentarem solucionar-ho i anar-vos fent petits tastets de tot el que hem anat veient!

Avui, us volem proposar una escapada al DELTA DE L'EBRE
El delta, el gran desconegut, allà baix, mooolt avall, és increïblement captivador! Perdre-s'hi, literal i figuradament, és molt fàcil, però és que hi ha tant per veure i tants llocs on quedar-se embadalit!

Des de la web del Parc Natural o de Terres de l'Ebre es proposen diversos itineraris, tant en cotxe com en bicicleta, que us portaran per racons preciosos. Naltros hi vam baixar en cotxe, ja que va ser tot plegat una sortida improvisada, però fins i tot així, la temptació d'aturar-nos en qualsevol punt i quedar-nos-hi durant hores, observant com arriben i marxen els ocells en els camps d'arròs, era molt gran!

La primavera, és un molt bon moment per visitar el Delta, ja que, coincidint amb l'època de nidificació, hi ha un bon nombre de colònies d'aus marines que es poden observar des dels observatoris habilitats pel Parc Natural del Delta de l'Ebre. En un moment, i sense aturar-nos massa, vam poder veure martinets blancs, ànecs collverd i algun bernat pescaire! Imagineu-vos si hi aneu amb prismàtics i paciència!

Després d'algun tomet i algun moment jaenshemtornataperdre!! Vam decidir, per pur instint, que el restaurant l'Era del Delta, a la carretera del Far de Buda km.19, era un bon lloc per dinar.
Sincerament, no podríem haver escollit millor!!! 
En una casa preciosa envoltada de camps d'arròs, la Lucía, mestressa, gran restauradora de mobles i objectes antics i excel·lent cuinera, ens va donar la benvinguda i ens va proposar un aperitiu per obrir la gana. Entaulats a la terrassa, vam començar l'àpat amb anques de granota (no ens apassionen, però els pares, més avesats a aquet plat, van dir que eren boníssimes), popets saltejats i anguila fumada, molt molt bo! El plat fort va ser una paella BO-NÍS-SI-MA!!!! Ens va sorprendre que no portés marisc i encara ens va sorprendre més que, tot i això, fos tant i tant gustosa! Per postres unes galetes casolanes i cafès, aprofitant el solet per començar a agafar color!

Més tard, en una agradable sobretaula, la Lucía ens va explicar que utilitzen productes frescos en tots els seus plats i justament per això, no hi havia marisc en la nostra paella. Els dies anteriors havia fet força mal temps i els pescadors de la zona no havien sortit a la mar, per tant, no hi havia marisc fresc! Tot i això, ens va prometre que si tornàvem més endavant, no només tindria marisc, si no que podríem gaudir de musclos de les muscleres de la seva família!
Vam marxar amb ganes de tornar-hi!!

Amb la panxa ben plena, vam aprofitar per passejar per la Platja de Riumar, a prop de la desembocadura, on hi ha senyalitzades diverses zones restringides per l'època de nidificació. Tot i que poca, ja hi havia gent passejant i gaudint del sol i de la bona temperatura que feia! Quin goig!

Si teniu l'oportunitat, visitar el Delta de l'Ebre és una experiència molt bonica! Ofereix diversos tipus de turisme i és molt adequat, també, per anar amb els més menuts!

dilluns, 29 d’abril del 2013

Dilluns FotoGènic! - Orenetes

Sol, núvols, jaqueta, samarretes de tirants, botes, sandàlies, vermuts a les terrasses, flors per tot arreu i....orenetes! La PRIMAVERA ja és aquí!

Cada any, la primera oreneta que veig m'omple de felicitat, tan se val el què faci en aquell moment. De sempre, les orenetes em fan somriure... com un acte reflex, i m'encanta!

dijous, 25 d’abril del 2013

Setmana Medieval a Montblanc.

El passat cap de setmana Montblanc va donar el tret de sortida a la Setmana Medieval 2013. Del 19 al 28 d'abril Montblanc fa un viatge en el temps i recupera l'estètica i l'encant del poble medieval que en el seu dia va ser.
Els dos caps de setmana són dies intensos de representacions, cavallers, mercats medievals, demostracions d'antics oficis i, com no, la representació de la  llegenda de Sant Jordi.
Fins i tot es pot gaudir d'un àpat medieval, sense coberts però deliciós o deixar que més petits es sentin com autèntics cavallers!

Us recomanem apropar-vos a Montblanc, ja sigui dimarts 23 o els dies 27 i 28, tot i que hi ha força gent, és molt bonic de veure i als més petits els encantarà!

dilluns, 22 d’abril del 2013

Dilluns Fotogènic - La princesa

El 23 d'abril té diversos protagonistes a Catalunya, els llibres, les roses, Sant Jordi, el Drac... però sense princesa tampoc tindríem llegenda! 

Els reis i la princesa de Montblanc durant la Setmana Medieval 2013.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Blogger Traveller - Pasqua a la reusenca!

Recordad que teneis la opción de traducir este post mediante el traductor, aquí al lado ^_^ --->


Aquest mes tocava parlar de la pasqua... i no us ho negaré, la inspiració inicial va ser ben poca. Processons, armats, dinars al camp... No ens venia de gust ensenyar-vos res d'això!
A naltros ens agrada, i molt, la xocolata i un dels punts centrals de la Setmana Santa és anar a buscar la mona a casa del padrí de la Marta! Cada any, el padrí, em regala una figura diferent de xocolata i tan tan bonica que sap greu menjar-se-la! I any rere any les expectatives creixen! Però, l'any passat va superar totes les figures anteriors amb una preciosa Mulassa de xocolata negra! I aquest any es va superar amb el Gegant Indi!!! Totes dues i moltes més, com el Drac i el campanar de la Prioral, les elaboren a la pastisseria Huguet de Reus.
Tant el Gegant Indi com La Mulassa formen part del seguici festiu de Reus i són part indispensable en qualsevol de les festes populars de la ciutat!
Com a dada curiosa, us direm que Reus va ser Ciutat Gegantera de Catalunya l'any 1993, com demostra l'escultura del Gegant Indi que es pot trobar davant de l'antic Hospital.

A que és igualeta que la meva figura de xocolata??? ^_^

Voleu saber com es viu la pasqua a la resta del món? Aquí teniu tota la llista de participants de Blogger Traveller!

dijous, 11 d’abril del 2013

Instruccions per fer una ruta desconnectadora al sud. Part 2: Farena- Capafonts - Els Motllats - Mont-ral- Alcover

DIA 2 - Dissabte 30

Després d'una nit de vent, dissabte, a les 8:30 ja ens trobem en ruta, però perdem una mica de temps perquè inicialment ens equivoquem de camí! Per primera vegada utilitzem el GPS: sort de les noves tecnologies! 

Al final ens encaminem en la direcció correcta: Capafonts, avui s'ha de fer la part llarga de la ruta! De moment, el camí és assequible i divertit, creuem el riu tantes vegades que en perdem el compte. A l'estiu deu ser d'agrair poder-s'hi remullar però ara per ara no fa prou calor i l'aigua està encara massa freda (<-- la Marta no ho diu, però es pot dir que vam arriscar la vida entre relliscades i fred extrem!  ;P) En poc més de dues hores ja som als peus de Capafonts. Aprofitem un camí a recer del vent, que bufa amb força, per recuperar-nos amb una mica de fruita i xocolata. No n'érem conscients però ens quedava l'etapa més dura...





Seguim el camí fent cas a les indicacions de La Mussara per la Font de la Llúdriga on malauradament no arribem. Si hi aneu amb temps, podeu apropar-vos a la font i veure la riera ja que el camí s'hi apropa cada cop més. Naltros ho vam deixar al llistat de coses pendents i ens vam desviar pel sender que s'enfila a mà dreta cap a La Mussara

Iniciem un tram de fort pendent que es compensa (o això intentem pensar) amb l'entorn, ja que discorre pel bell mig del bosc. Finalment, el sender es torna planer i ens deixa veure des de ben amunt el barranc i no gaire lluny la impressionant cúpula natural de la cova de les Gralles, un altre dia ens hi aproparem! Avui toca continuar cap a la serra dels Motllats que ens enfila muntanya amunt. Amb poc alè arribem al Pont de Goi un forat natural de pedra que es creua primer per sota i després s'utilitza de pont. La pujada no és fàcil però val la pena.

Aquest tram de la ruta, tot i que molt bonic se'ns fa un pèl pesat, un cop s'arriba a dalt de la serra passem força estona abans no comencem a baixar altre cop i el vent no ajuda gens...de fet vam estar a punt de posar-nos pedres a les butxaques perquè no ens prengués el vent! I això que no som precisament pesos ploma!
Per fi, (i ens sembla increïble) comencem a veure Mont-ral i a poc a poc ens anem apropant al poble i al dinar! A aquetes alçades la Noe se'ns ha lesionat i la gana general no ajuda gens... sort que el nostre sherpa manté la calma i ens guia en silenci fins a Mont-ral on hi arribem amb un sprint final!

El dinar ens dóna forces i, tot i que no veiem massa clar si la Noe podria acabar el recorregut (sí...l'anavem a deixar abandonada a Mont-ral menjant magdalenes! <-- ho confessa públicament, germana poca-vergonya!), decidim baixar i tornar junts cap a Mas de Forès. Lògicament no ens creuem amb gairebé ningú, són pràcticament les sis de la tarda i la gent ja fa retirada. Naltros també, arribem baldats al cotxe i el camí de tornada a casa es fa en silenci....crec que qui més qui menys pensa en el mateix: dutxa i sofà.... ENS HO MEREIXEM! Especialment la Noe que ha superat heroicament 42 kms de ruta vencent totes les adversitats. (Clicar el següent enllaç per llegir la darrera frase :P)


Característiques de la sortida:
Nivell: SaS pro
Temps: 8 - 10 hores
Distància: 40km
Descarrega't la ruta aquí          

dilluns, 8 d’abril del 2013

Dilluns FotoGènic

Aprofitant les primeres tardes de llum que ens regala la primavera...

Búnquers de la platja de la Pixarota, Mont-roig del Camp.

dimecres, 3 d’abril del 2013

Instruccions per a fer una ruta desconnectadora al sud. Part 1: d'Alcover a Farena


Portem més d'una setmana out! Però no us penseu que ens hem oblidat del bloc: hem aprofitat cada segon per fer treball de camp amb l'única finalitat d'ensenyar-vos lo rebé que es viu per aquí baix! (que consti que ho fem tot pel bloc, eh? Naltros no teníem gens de ganes d'una sortideta, nooooo) XD

Dit això, anem a fer la crònica d'aquests dies perquè jutgeu valtros mateixos si ha valgut la pena l'espera. Us presentem les... (pausa dramàtica)... INSTRUCCIONS PER A FER UNA RUTA DESCONNECTADORA AL SUD!!! (taaatxaaaaaaaaan!)

Com insinua subtilment el títol, volíem desconnectar molt, així que, després de valorar diverses opcions, vam decidir que el millor seria fer una ruta de dos dies per les muntanyes de Prades i oblidar casualment els mòbils a casa. El post d'avui va dedicat a la crònica del primer dia de ruta:

DIA 1- Divendres 29

Ens aixequem aviat i, després d'un esmorzar Sas style (nota mental: fer un post sobre els esmorzars de cap de setmana de les germanes Sas), i amb les bosses preparades per a dos dies de caminada agafem el cotxe  fins a Mas de Forès, el nostre camp base, acompanyades del nostre sherpa particular i husband de la Marta. Des d'allà comencem a caminar, més tard que aviat, en direcció Mont-ral, remuntant el curs del riu Glorieta.
Tot i que el tram és bàsicament pujada, estem fresques i, entre esbufec i esbufec avancem sense massa problemes. Es nota que és festiu, i trobem molta gent fent el mateix tram, paciència! Només és fins a Mont-ral. Un cop allà ens regalem una petita parada: fruits secs i aigua. Aprofitem la font de la plaça del poble per a reomplir les cantimplores i arrenquem de nou cap a Farena.

Aquest tram té menys pendent, cosa que s'agraeix i molt! Fins el moment, el camí està ben senyalitzat i no hi ha opció de perdre's. Tot i això, basant-nos en experiències anteriors i sense desmerèixer el nostre guia particular, portem el GPS amb el track descarregat que, de moment, no necessitem consultar.

Dinem de camí: entrepà de truita de patates rebó cortesia de Marta's husband, com a bon sherpa, fruits secs torrats en forn de llenya  de la cooperativa de consum del Manel i l'Esther -amics de la Noe-, xocolata que la Marta&husband van comprar a un Carrefour una gran superfície en una escapada a la Catalunya Nord, i plàtans. Però hem de fer via perquè comença un txirimiri que ens fa espavilar i arribem a Farena cap a mitja tarda, perfecte per deixar els trastos al Refugi de Sant Andreu on farem nit i anar al bar del poble a fer una cafè amb llet i magdalenes! Altra cosa no... però ens cuidem com déu mana!

El refugi està realment bé: dormim en una habitació de sis els tres sols i tant el sopar com l'esmorzar de l'endemà bons i abundants (sopa de fideus, mandonguilles i iogurt/ torrades, cafè, llet, cereals, suc). La nit amb la pensió completa ens surt per 25€ per cap i coneixem altres senderistes fent rutes més o menys llargues. Acabem la nit fent partides d'UNO amb una guanyadora clara i indiscutible: la Noemí. Ja se sap, qui val, val...

Les fotografies són detalls que  vam anar trobant al llarg del recorregut fins a Farena.

I fins a Farena arribem avui! Esperem que us hagueu quedat una mica amb les ganes de saber la resta de ruta!

dilluns, 25 de març del 2013

Dilluns FotoGènics - Observant

El més bonic de la natura és que, si la respectes, es deixa observar sense vergonya!






























Avui, des del Puig de la Cabrafiga, a Pratdip, us desitgem una bona setmana!

dilluns, 18 de març del 2013

Dilluns FotoGènics

L'any passat vam anar a fer un trosset de la Via Verda de la Terra Alta.... Una opció per mandrosos que volen seure sobre la bici mentre recorren els kilòmetres de baixada de l'antiga via, travessant túnels -nota: si hi aneu NO oblideu el frontal- i gaudint de les fantàstiques vistes. 

A mi  -la Noemí- potser m'hagués agradat pedalar una mica més, però la veritat és que ja va valer la pena pels riures, les vistes, i poder dir que havia fet 30 kms en bici per fer-me l'esportista (i quin joc que donen les mitges veritats...). 



Avui volem començar la setmana recordant aquella excursió, perquè les setmanes s'han de començar amb ganes. I encara que no surtin tal i com esperes, segur que en treus una bona experiència. Molt bona setmana!


divendres, 15 de març del 2013

Blogger Traveller - Hivern al Camp

Com ja anunciàvem fa una setmana, ens hem engrescat amb la iniciativa que encapçala Mi Dulce de Melocotón. Es tracta d'ensenyar-vos, mes a mes, una mica de casa nostra sempre amb un fil conductor que, aquest mes, és l'hivern!
En el precís moment en que ens va arribar la informació sobre el tema del mes de març vam tenir claríssim quin racó us ensenyaríem! De fet, segurament us sonarà d'un dels posts de Dilluns Fotogènics!


















Així doncs, avui us tele-transportem al peu de La Mola de Colldejou, perquè, tot i que al Pirineu deuen estar fins als nassos de que nevi, al sud, i tan a prop del litoral, ens fa una il·lusió immensa i no hi ha res que faci més hivern que una bona nevada!











Pujar a La Mola, és una excursió assequible quan fa bon temps, però això ja us ho explicarem un altre dia. La passejada que us proposem avui és ben fàcil i adequada per a tota la família! S'inicia per un senderó a l'extrem nord-est del poble de Colldejou i "s'ascendeix" en direcció nord-oest. En tot moment tindrem La Mola a l'esquerra. El camí va alternant trossos de bosc i de matollar fins que finalment arribem a un punt en que el camí desapareix i hem d'agafar un sender a l'esquerra que s'endinsa al bosc. Fins aquí és on us hem marcat la ruta que trobareu al link més avall, perquè és aquest bosc el que us animem a visitar!

Es tracta pràcticament d'un alzinar, amb alguns omnipresents pins! És un bosc molt tancat i ombrívol, cosa que a l'estiu s'agraeix molt! I són aquestes característiques les que fan d'aquesta zona un conte, especialment si ens trobem tot l'entorn emblanquinat!
























Veureu que la ruta no té retorn, això és perquè hi ha diverses opcions, totes igual de fàcils i boniques, només cal que decidiu per on tornar!


















Fins aquí arriba la descoberta del sud d'avui! Si voleu continuar fent turisme aquí trobareu tots els posts dels participants de Blogger Traveller, que no són pocs!


Característiques de la sortida:
Nivell: Baix
Temps: 30 minuts anada.
Descarrega't la ruta aquí