dijous, 11 d’abril de 2013

Instruccions per fer una ruta desconnectadora al sud. Part 2: Farena- Capafonts - Els Motllats - Mont-ral- Alcover

DIA 2 - Dissabte 30

Després d'una nit de vent, dissabte, a les 8:30 ja ens trobem en ruta, però perdem una mica de temps perquè inicialment ens equivoquem de camí! Per primera vegada utilitzem el GPS: sort de les noves tecnologies! 

Al final ens encaminem en la direcció correcta: Capafonts, avui s'ha de fer la part llarga de la ruta! De moment, el camí és assequible i divertit, creuem el riu tantes vegades que en perdem el compte. A l'estiu deu ser d'agrair poder-s'hi remullar però ara per ara no fa prou calor i l'aigua està encara massa freda (<-- la Marta no ho diu, però es pot dir que vam arriscar la vida entre relliscades i fred extrem!  ;P) En poc més de dues hores ja som als peus de Capafonts. Aprofitem un camí a recer del vent, que bufa amb força, per recuperar-nos amb una mica de fruita i xocolata. No n'érem conscients però ens quedava l'etapa més dura...





Seguim el camí fent cas a les indicacions de La Mussara per la Font de la Llúdriga on malauradament no arribem. Si hi aneu amb temps, podeu apropar-vos a la font i veure la riera ja que el camí s'hi apropa cada cop més. Naltros ho vam deixar al llistat de coses pendents i ens vam desviar pel sender que s'enfila a mà dreta cap a La Mussara

Iniciem un tram de fort pendent que es compensa (o això intentem pensar) amb l'entorn, ja que discorre pel bell mig del bosc. Finalment, el sender es torna planer i ens deixa veure des de ben amunt el barranc i no gaire lluny la impressionant cúpula natural de la cova de les Gralles, un altre dia ens hi aproparem! Avui toca continuar cap a la serra dels Motllats que ens enfila muntanya amunt. Amb poc alè arribem al Pont de Goi un forat natural de pedra que es creua primer per sota i després s'utilitza de pont. La pujada no és fàcil però val la pena.

Aquest tram de la ruta, tot i que molt bonic se'ns fa un pèl pesat, un cop s'arriba a dalt de la serra passem força estona abans no comencem a baixar altre cop i el vent no ajuda gens...de fet vam estar a punt de posar-nos pedres a les butxaques perquè no ens prengués el vent! I això que no som precisament pesos ploma!
Per fi, (i ens sembla increïble) comencem a veure Mont-ral i a poc a poc ens anem apropant al poble i al dinar! A aquetes alçades la Noe se'ns ha lesionat i la gana general no ajuda gens... sort que el nostre sherpa manté la calma i ens guia en silenci fins a Mont-ral on hi arribem amb un sprint final!

El dinar ens dóna forces i, tot i que no veiem massa clar si la Noe podria acabar el recorregut (sí...l'anavem a deixar abandonada a Mont-ral menjant magdalenes! <-- ho confessa públicament, germana poca-vergonya!), decidim baixar i tornar junts cap a Mas de Forès. Lògicament no ens creuem amb gairebé ningú, són pràcticament les sis de la tarda i la gent ja fa retirada. Naltros també, arribem baldats al cotxe i el camí de tornada a casa es fa en silenci....crec que qui més qui menys pensa en el mateix: dutxa i sofà.... ENS HO MEREIXEM! Especialment la Noe que ha superat heroicament 42 kms de ruta vencent totes les adversitats. (Clicar el següent enllaç per llegir la darrera frase :P)


Característiques de la sortida:
Nivell: SaS pro
Temps: 8 - 10 hores
Distància: 40km
Descarrega't la ruta aquí          

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada