dijous, 31 de gener del 2013

Ready... Steady... Calçot!

Aquest cap de setmana la Marta* ha donat el tret de sortida a la temporada de calçots amb la VII Calçotada de Nenes celebrada a Vila-rodona! És cert, coincidia amb la 32a Gran Festa de la Calçotada de Valls, però desenganyeu-vos la de Vila-rodona va ser molt més molongui!

Des del 2006, la colla d'amigues de la universitat (batejades com Les Nenes) es troba, anualment, per gaudir de la calçotada més autèntica a Vila-rodona, on la família d'una d'elles hi té una antiga granja de gallines totalment reformada en plan DIY amb una gràcia i gust genials!

Com sempre, l'hora d'arribada s'estira des de les 11 del matí fins a les 15h. Els més "puntuals" gaudeixen de la tradicional visita al Columbari romà i al riu Gaià al seu pas pel poble on es fa la fotografia de família.
De nou a la granja, toca fer un bon aperitiu, on van poder tastar un hummus i un guacamole casolans boníssims (nota mental: descobrir i publicar les receptes), mentre es comencen a preparar els calçots gairebé recent collits, que venen directament de Mont-roig del Camp (al cotxe de la Marta encara avui s'hi percep l'Eau de Calçot!), tot plegat bevent vinet de Castell del Remei, molt recomanables tant el blanc com el negre.
Lo bonic de les calçotades és això! La festa prèvia que es fa abans de començar a endrapar com a locus, l'aperitiu, les fotos, les rialles i les discussions sobre si als calçots se'ls talla l'arrel o se'ls espolsa la terra! Dubtes existencials on n'hi hagi! (Noemí*: evidentment no hi ha discussió: se'ls talla l'arrel)

Així doncs, sense arrels i amb terra es van coure els calçots amb la flama ben viva i embolicant-los amb paper de diari a mesura que anaven sortint del foc.
Ja a la taula, mànigues arromangades, cabells recollits, pitets posats i a menjar! Sens dubte, uns cuiners de luxe, els calçots van quedar al seu punt i la salsa casolana...un espectacle! Boníssima!
Unes quantes mans brutes després, ataquem una bona ració de carn a la brasa feta amb amor i carinyo i per postre taronges, coca de vidre també casolana de la Laura d'Aficionats als senders que a més de fer molt bones guies de rutes, cuina de meravella, i coca de poma i avellana de Ca l'Hereuet amb cava de Castell del Remei per fer tirar avall!
Vaja... per quedar-se amb gana!

Així doncs, ara que ja ha començat la temporada calçotil, aquí teniu la recepta per una bona calçotada:

- Un grapat de bona gent
- Aperitiu
- Barbacoa gran o foc a terra
- 20-25 calçots/persona
- 3-4 peces de carn/persona (costelles, llonganissa...)
- Salsa de calçots (aquí cada casa és un món!)
- Oli, sal i pebre al gust per la carn
- Vi, cava i altres
- Pa de pagès
- Postres al gust






*NOTA: Sí...la Noemí s'està morint d'enveja!!! ^ ^  <- sí... però coming soon la meva estrena de temporada!

dimarts, 8 de gener del 2013

km0 - Cambrils!


Dissabte 3 de novembre, Mont-roig del Camp: ens aixequem "aviat" i sincronitzem els nostres rellotges: anem d'excursió! 

El programa és el següent: anar de Mont-roig a la cooperativa de Cambrils en bicicleta, esmorzar, comprar els ingredients del dinar (una sola norma a seguir: tot producte km 0) i de nou a casa, elaboració del dinar, degustació i període de reflexió (léase: migdiada). PLA - NA - ZO.

El recorregut és molt fàcil: per camí de terra passant entre camps i algun mas medieval fortificat, com el Mas dels Tegells. Nosaltres vam estar mitja horeta tres quarts d'hora xino-xano.
És una ruta molt recomanable per a totes les edats i nivells, pot ser una opció perfecta per a una sortideta en família. Això si, procureu que faci bon temps i eviteu les hores centrals del dia a l'estiu (hi ha trams "llargs" sense ombra). D'altra banda, només cal recordar la llista d'imprescindibles per a una excursió de quan anàvem a escola (gorra o barret, aigua, calçat còmode, ...).

Us recomanem molt la visita a la Cooperativa de Cambrils. Una cooperativa agrícola amb origen a principis del segle XX  Un autèntic festival de productes de la terra, amb especial atenció com és lògic, al producte local de Cambrils. Si hi aneu, a més, a principis de novembre, trobareu oli nou acabat de premsar, aquest tema es mereix una entrada pròpia. Si n'heu tastat algun cop sabreu que és una de les coses més delicioses d'aquesta vida. Pa torrat amb oli nou: boníssim!

Sabem que no podeu aguantar l'emoció de saber què vam fer per dinar... Tot arribarà!










Característiques de la sortida:
Nivell: SaS
Temps: 45' anar i tornar
Descarrega't la ruta aquí          

Que què tenim?

Tenim la idea, bé... tenim idees. Tenim les ganes i la gana (qüestió de família)! Tenim connexió a internet, vulguis que no, és un handicap! El que no tenim massa clar és què en sortirà, però com deia l’àvia: Alabatxi qui deu! O això és el que la Marta entenia de petita (remake infantil de “alabat sigui Déu”), però sigui com sigui, ja veurem què sortirà de tot això, de moment comencem!

Comencem un espai d’inspiracions, idees, de territori i gastronomia, de reflexions sense solta ni volta i de converses internes d’aquelles que tothom té. Un calaix de sastre que intentarem mantenir endreçat o no. Tot plegat és un espai per experimentar que acaba de néixer i que, esperem, anirà creixent i adquirint personalitat pròpia!

Així doncs benvinguts al sud, perquè no sabem què farem però tenim molt clar on som.

Som al Sud!