Dilluns FotoGènic! - Orenetes

Sol, núvols, jaqueta, samarretes de tirants, botes, sandàlies, vermuts a les terrasses, flors per tot arreu i....orenetes! La PRIMAVERA ja és aquí!

Cada any, la primera oreneta que veig m'omple de felicitat, tan se val el què faci en aquell moment. De sempre, les orenetes em fan somriure... com un acte reflex, i m'encanta!

Setmana Medieval a Montblanc.

El passat cap de setmana Montblanc va donar el tret de sortida a la Setmana Medieval 2013. Del 19 al 28 d'abril Montblanc fa un viatge en el temps i recupera l'estètica i l'encant del poble medieval que en el seu dia va ser.

Els dos caps de setmana són dies intensos de representacions, cavallers, mercats medievals, demostracions d'antics oficis i, com no, la representació de la  llegenda de Sant Jordi.

Fins i tot es pot gaudir d'un àpat medieval, sense coberts però deliciós o deixar que més petits es sentin com autèntics cavallers!

Us recomanem apropar-vos a Montblanc, ja sigui dimarts 23 o els dies 27 i 28, tot i que hi ha força gent, és molt bonic de veure i als més petits els encantarà!

Dilluns Fotogènic - La princesa

El 23 d'abril té diversos protagonistes a Catalunya, els llibres, les roses, Sant Jordi, el Drac... però sense princesa tampoc tindríem llegenda! 

Els reis i la princesa de Montblanc durant la Setmana Medieval 2013.

Blogger Traveller - Pasqua a la reusenca!

Recordad que teneis la opción de traducir este post mediante el traductor, aquí al lado ^_^ --->

Aquest mes tocava parlar de la pasqua... i no us ho negaré, la inspiració inicial va ser ben poca. Processons, armats, dinars al camp... No ens venia de gust ensenyar-vos res d'això!

A naltros ens agrada, i molt, la xocolata i un dels punts centrals de la Setmana Santa és anar a buscar la mona a casa del padrí de la Marta! Cada any, el padrí, em regala una figura diferent de xocolata i tan tan bonica que sap greu menjar-se-la! I any rere any les expectatives creixen! Però, l'any passat va superar totes les figures anteriors amb una preciosa Mulassa de xocolata negra! I aquest any es va superar amb el Gegant Indi!!! Totes dues i moltes més, com el Drac i el campanar de la Prioral, les elaboren a la pastisseria Huguet de Reus.

Tant el Gegant Indi com La Mulassa formen part del seguici festiu de Reus i són part indispensable en qualsevol de les festes populars de la ciutat!

Com a dada curiosa, us direm que Reus va ser Ciutat Gegantera de Catalunya l'any 1993, com demostra l'escultura del Gegant Indi que es pot trobar davant de l'antic Hospital.

A que és igualeta que la meva figura de xocolata??? ^_^

Voleu saber com es viu la pasqua a la resta del món? Aquí teniu tota la llista de participants de Blogger Traveller!

Instruccions per fer una ruta desconnectadora al sud. Part 2: Farena- Capafonts - Els Motllats - Mont-ral- Alcover

DIA 2 - Dissabte 30

Després d'una nit de vent, dissabte, a les 8:30 ja ens trobem en ruta, però perdem una mica de temps perquè inicialment ens equivoquem de camí! Per primera vegada utilitzem el GPS: sort de les noves tecnologies! 

Al final ens encaminem en la direcció correcta: Capafonts, avui s'ha de fer la part llarga de la ruta! De moment, el camí és assequible i divertit, creuem el riu tantes vegades que en perdem el compte. A l'estiu deu ser d'agrair poder-s'hi remullar però ara per ara no fa prou calor i l'aigua està encara massa freda (<-- la Marta no ho diu, però es pot dir que vam arriscar la vida entre relliscades i fred extrem!  ;P) En poc més de dues hores ja som als peus de Capafonts. Aprofitem un camí a recer del vent, que bufa amb força, per recuperar-nos amb una mica de fruita i xocolata. No n'érem conscients però ens quedava l'etapa més dura...

Seguim el camí fent cas a les indicacions de La Mussara per la Font de la Llúdriga on malauradament no arribem. Si hi aneu amb temps, podeu apropar-vos a la font i veure la riera ja que el camí s'hi apropa cada cop més. Naltros ho vam deixar al llistat de coses pendents i ens vam desviar pel sender que s'enfila a mà dreta cap a La Mussara! 

Iniciem un tram de fort pendent que es compensa (o això intentem pensar) amb l'entorn, ja que discorre pel bell mig del bosc. Finalment, el sender es torna planer i ens deixa veure des de ben amunt el barranc i no gaire lluny la impressionant cúpula natural de la cova de les Gralles, un altre dia ens hi aproparem! Avui toca continuar cap a la serra dels Motllats que ens enfila muntanya amunt. Amb poc alè arribem al Pont de Goi un forat natural de pedra que es creua primer per sota i després s'utilitza de pont. La pujada no és fàcil però val la pena.

Aquest tram de la ruta, tot i que molt bonic se'ns fa un pèl pesat, un cop s'arriba a dalt de la serra passem força estona abans no comencem a baixar altre cop i el vent no ajuda gens...de fet vam estar a punt de posar-nos pedres a les butxaques perquè no ens prengués el vent! I això que no som precisament pesos ploma!
Per fi, (i ens sembla increïble) comencem a veure Mont-ral i a poc a poc ens anem apropant al poble i al dinar! A aquetes alçades la Noe se'ns ha lesionat i la gana general no ajuda gens... sort que el nostre sherpa manté la calma i ens guia en silenci fins a Mont-ral on hi arribem amb un sprint final!

El dinar ens dóna forces i, tot i que no veiem massa clar si la Noe podria acabar el recorregut (sí...l'anavem a deixar abandonada a Mont-ral menjant magdalenes! <-- ho confessa públicament, germana poca-vergonya!), decidim baixar i tornar junts cap a Mas de Forès. Lògicament no ens creuem amb gairebé ningú, són pràcticament les sis de la tarda i la gent ja fa retirada. Naltros també, arribem baldats al cotxe i el camí de tornada a casa es fa en silenci....crec que qui més qui menys pensa en el mateix: dutxa i sofà.... ENS HO MEREIXEM! Especialment la Noe que ha superat heroicament 42 kms de ruta vencent totes les adversitats. (Clicar el següent enllaç per llegir la darrera frase :P)

Característiques de la sortida:
Nivell: SaS pro
Temps: 8 - 10 hores
Distància: 40km
Descarrega't la ruta aquí          

Dilluns FotoGènic

Aprofitant les primeres tardes de llum que ens regala la primavera...

Búnquers de la platja de la Pixarota, Mont-roig del Camp.

Instruccions per a fer una ruta desconnectadora al sud. Part 1: d'Alcover a Farena

Portem més d'una setmana out! Però no us penseu que ens hem oblidat del bloc: hem aprofitat cada segon per fer treball de camp amb l'única finalitat d'ensenyar-vos lo rebé que es viu per aquí baix! (que consti que ho fem tot pel bloc, eh? Naltros no teníem gens de ganes d'una sortideta, nooooo) XD

Dit això, anem a fer la crònica d'aquests dies perquè jutgeu valtros mateixos si ha valgut la pena l'espera. Us presentem les... (pausa dramàtica)... INSTRUCCIONS PER A FER UNA RUTA DESCONNECTADORA AL SUD!!! (taaatxaaaaaaaaan!)

Com insinua subtilment el títol, volíem desconnectar molt, així que, després de valorar diverses opcions, vam decidir que el millor seria fer una ruta de dos dies per les muntanyes de Prades i oblidar casualment els mòbils a casa. El post d'avui va dedicat a la crònica del primer dia de ruta:

DIA 1- Divendres 29

Ens aixequem aviat i, després d'un esmorzar Sas style (nota mental: fer un post sobre els esmorzars de cap de setmana de les germanes Sas), i amb les bosses preparades per a dos dies de caminada agafem el cotxe  fins a Mas de Forès, el nostre camp base, acompanyades del nostre sherpa particular i husband de la Marta. Des d'allà comencem a caminar, més tard que aviat, en direcció Mont-ral, remuntant el curs del riu Glorieta.

Tot i que el tram és bàsicament pujada, estem fresques i, entre esbufec i esbufec avancem sense massa problemes. Es nota que és festiu, i trobem molta gent fent el mateix tram, paciència! Només és fins a Mont-ral. Un cop allà ens regalem una petita parada: fruits secs i aigua. Aprofitem la font de la plaça del poble per a reomplir les cantimplores i arrenquem de nou cap a Farena.

Aquest tram té menys pendent, cosa que s'agraeix i molt! Fins el moment, el camí està ben senyalitzat i no hi ha opció de perdre's. Tot i això, basant-nos en experiències anteriors i sense desmerèixer el nostre guia particular, portem el GPS amb el track descarregat que, de moment, no necessitem consultar.

Dinem de camí: entrepà de truita de patates rebó cortesia de Marta's husband, com a bon sherpa, fruits secs torrats en forn de llenya  de la cooperativa de consum del Manel i l'Esther -amics de la Noe-, xocolata que la Marta&husband van comprar a un Carrefour una gran superfície en una escapada a la Catalunya Nord, i plàtans. Però hem de fer via perquè comença un txirimiri que ens fa espavilar i arribem a Farena cap a mitja tarda, perfecte per deixar els trastos al Refugi de Sant Andreu on farem nit i anar al bar del poble a fer una cafè amb llet i magdalenes! Altra cosa no... però ens cuidem com déu mana!

El refugi està realment bé: dormim en una habitació de sis els tres sols i tant el sopar com l'esmorzar de l'endemà bons i abundants (sopa de fideus, mandonguilles i iogurt/ torrades, cafè, llet, cereals, suc). La nit amb la pensió completa ens surt per 25€ per cap i coneixem altres senderistes fent rutes més o menys llargues. Acabem la nit fent partides d'UNO amb una guanyadora clara i indiscutible: la Noemí. Ja se sap, qui val, val...

Les fotografies són detalls que  vam anar trobant al llarg del recorregut fins a Farena.

I fins a Farena arribem avui! Esperem que us hagueu quedat una mica amb les ganes de saber la resta de ruta!