Instruccions per a fer una ruta desconnectadora al sud. Part 1: d'Alcover a Farena

Portem més d'una setmana out! Però no us penseu que ens hem oblidat del bloc: hem aprofitat cada segon per fer treball de camp amb l'única finalitat d'ensenyar-vos lo rebé que es viu per aquí baix! (que consti que ho fem tot pel bloc, eh? Naltros no teníem gens de ganes d'una sortideta, nooooo) XD

Dit això, anem a fer la crònica d'aquests dies perquè jutgeu valtros mateixos si ha valgut la pena l'espera. Us presentem les... (pausa dramàtica)... INSTRUCCIONS PER A FER UNA RUTA DESCONNECTADORA AL SUD!!! (taaatxaaaaaaaaan!)

Com insinua subtilment el títol, volíem desconnectar molt, així que, després de valorar diverses opcions, vam decidir que el millor seria fer una ruta de dos dies per les muntanyes de Prades i oblidar casualment els mòbils a casa. El post d'avui va dedicat a la crònica del primer dia de ruta:

DIA 1- Divendres 29

Ens aixequem aviat i, després d'un esmorzar Sas style (nota mental: fer un post sobre els esmorzars de cap de setmana de les germanes Sas), i amb les bosses preparades per a dos dies de caminada agafem el cotxe  fins a Mas de Forès, el nostre camp base, acompanyades del nostre sherpa particular i husband de la Marta. Des d'allà comencem a caminar, més tard que aviat, en direcció Mont-ral, remuntant el curs del riu Glorieta.

Tot i que el tram és bàsicament pujada, estem fresques i, entre esbufec i esbufec avancem sense massa problemes. Es nota que és festiu, i trobem molta gent fent el mateix tram, paciència! Només és fins a Mont-ral. Un cop allà ens regalem una petita parada: fruits secs i aigua. Aprofitem la font de la plaça del poble per a reomplir les cantimplores i arrenquem de nou cap a Farena.

Aquest tram té menys pendent, cosa que s'agraeix i molt! Fins el moment, el camí està ben senyalitzat i no hi ha opció de perdre's. Tot i això, basant-nos en experiències anteriors i sense desmerèixer el nostre guia particular, portem el GPS amb el track descarregat que, de moment, no necessitem consultar.

Dinem de camí: entrepà de truita de patates rebó cortesia de Marta's husband, com a bon sherpa, fruits secs torrats en forn de llenya  de la cooperativa de consum del Manel i l'Esther -amics de la Noe-, xocolata que la Marta&husband van comprar a un Carrefour una gran superfície en una escapada a la Catalunya Nord, i plàtans. Però hem de fer via perquè comença un txirimiri que ens fa espavilar i arribem a Farena cap a mitja tarda, perfecte per deixar els trastos al Refugi de Sant Andreu on farem nit i anar al bar del poble a fer una cafè amb llet i magdalenes! Altra cosa no... però ens cuidem com déu mana!

El refugi està realment bé: dormim en una habitació de sis els tres sols i tant el sopar com l'esmorzar de l'endemà bons i abundants (sopa de fideus, mandonguilles i iogurt/ torrades, cafè, llet, cereals, suc). La nit amb la pensió completa ens surt per 25€ per cap i coneixem altres senderistes fent rutes més o menys llargues. Acabem la nit fent partides d'UNO amb una guanyadora clara i indiscutible: la Noemí. Ja se sap, qui val, val...

Les fotografies són detalls que  vam anar trobant al llarg del recorregut fins a Farena.

I fins a Farena arribem avui! Esperem que us hagueu quedat una mica amb les ganes de saber la resta de ruta!