Blogger Traveller - Gelat d'Avellana

"Recordad que podéis leer este post en cualquier otro idioma gracias al traductor de la barra lateral!"

Ja som agost... sembla mentida. Suposo que cada any em passa el mateix i ho oblido, però em dóna la sensació que els dies tenen menys hores que abans!!!!

Bé, aquest mes, Mi dulce de melocotón ha escollit la paraula GELAT per fer-nos viatjar! És un gran moment per evadir-nos una mica els que no tenim la sort d'estar tombant per platges paradisíaques, paisatges exòtics o boscos verds i frondosos!

Des de Som al Sud vam visitar, com cada any, la Fira de l'Avellana de Riudoms, però aquest cop la càmera va enfocar un detall molt concret i refrescant: el Gelat d'Avellana!
Així doncs, en una fira tradicional, plena de paradetes de productes artesanals, atraccions i activitats varies i tot tipus de derivats de l'avellana!

Us en deixem un petit tast...

I aquí, part de la maquinària utilitzada per triar les avellanes i separar-les de fulles branques i pedres.

Si us heu quedat amb més ganes de gelat, aquí en trobareu moltíssims!

Blogger Traveller - Cambrils monumental!

"Recordad que podéis leer este post en cualquier otro idioma gracias al traductor de la barra lateral!"

Aquest mes intentem tornar a arrencar amb Blogger Traveller, un dels molts propòsits que tenim referents al bloc...

Pel Juliol, des de Mi dulce de melocotón, ens ha proposat que visitem monuments! Després de molt pensar i de quadrar disponibilitats per anar a un lloc o altre, hem decidit quedar-nos a propet de casa i visitar Cambrils!

Concretament al passeig Miramar de la població costanera de Cambrils hi trobem El Pla de les Serenes, una escultura que commemora el temporal de la Candelera que, l'any 1911, va provocar la mort de quinze mariners i la pèrdua de nombroses embarcacions.

El conjunt escultòric, tal i com narren les plaques explicatives que hi podem trobar, representa tres pescadors amb cistells plens de peixos, dos sirenes que simbolitzen la bonança i la tempesta i el petit Adrià, un nen que observa tot el conjunt i que representa present i futur.

Es tracta d'un monument que es fa mirar, ubicat al bell mig del passeig marítim per on, dia si i dia també, hi passegen autòctons i turistes. Així doncs, si mai passeu per aquest poblet pesquer val la pena aturar-se a conèixer les sirenes de Cambrils.

I fins aquí arriba el post d'avui, continueu gaudint molt de l'estiu i recordeu, si voleu continuar visitant monuments, trobareu la resta de participants de Blogger Traveller aquí!

Dilluns FotoGènics - Lluna plena

Els dies a l'estiu són llargs però sovint, quan ja és fosc, el paisatge et sorprèn amb moments fantàstics!

M*

Dilluns FotoGènics - Mostrant paisatges.

Paisatges que sempre ofereixen algun punt de vista nou...

Avui de nou des de la Punta de la Miranda a la Serra de Llaberia.

Coneixem Plàncton fent Snorkel!

Sembla que tot es va posant al seu lloc i que l'equip de Som al Sud ja som de nou les que érem! Les activitats omplen les agendes, el bon temps ens anima a sortir de casa i, com ens diuen alguns amics, ens hem proposat que si cau el sostre de casa no ens enganxi sota!!!

El passat 19 de juny la Noe va bufar les espelmes i, com a germana seva que sóc, vaig decidir que no podia regalar-li qualsevol cosa! (<- Noemí: És que tinc una germana que no me la mereixo: no només no gosa escriure quants en vaig fer -cosa que, d'altra banda intueixo que pot ser preocupant-, i encara parla del bloc en plural, sinó que, a més, em fa regalassusss!)

El dia 26 de juny de bon matí la vaig recollir a Reus (amb la condició de que hagués comprat un bon esmorzar per compartir <--i ho vaig fer: a dos forns de pa diferents!). El cel estava més aviat tapat i la Noe començava a patir per la seva vida, jo li havia dit que havia de portar banyador i ella és molt MOLT! fredolica! Per sort, a mesura que avançaven les hores el cel s'anava destapant i a les 11:30, de camí a L'Ametlla de Mar, ja començava a fer calor i tot! (<-- dona, calor, calor tampoc...)

Per fi vam arribar a "puestu" i feia un dia genial! SOL i CALOR, no podia demanar més! Ja no hi havia perill de quedar-me sense germana al pur estil Titànic. Així doncs, ens vam apropar a la caseta que tenen les noies de Plàncton Divulgació i Serveis Marins per fer una sessió de SNORKEL!

L'Aurora ens va rebre amb una rialla que s'encomanava, després de les presentacions, ens vam embotir el neoprè i, abans d'entrar a l'aigua, classe teòrica de biologia marina de Cala Vidre, al costat del Castell de Sant Jordi. És ben bé que no tenim ni idea de la diversitat que arriba a haver-hi a les nostra costa!

I per fi, cap a l'aigua!!

La sensació inicial, concretament quan l'aigua comença a entrar lentament per la cremallera és.... freda.... però un cop dins és fantàstic! Gràcies al neoprè no has de fer cap esforç per no enfonsar-te, només cal que t'encasquetis les ulleres i el tub (que tothom sap que afavoreixen a més no poder!), t'estiris i a passejar!

Passejar per l'aigua, literalment, és el que vam fer! Amb calma, mirant a tot arreu, observant i badant! L'Aurora ens anava explicant el què veiem i ens avisava per ensenyar-nos el que no veiem :P i naltros, simplement, gaudíem! Vam estar ben bé una hora i mitja a l'aigua (vam haver de sortir perquè.... diguem que les germanes Sas som més aviat de terra ferma....) i se'ns va passar volant, el bon humor i les rialles ens van acompanyar fins al final!

Així que, avui, des de Som al Sud, no us recomanem una ruta, ni una recepta, ni una fira artesana, avui us recomanem que us animeu a fer snorkel amb les noies de Plàncton!!! Aprofiteu el bon temps i espremeu tot el que ens pot oferir el mar, més enllà de la tovallola, el sol i els castells a la sorra!

A la web de Plàncton Divulgació podreu trobar totes les activitats que estan preparant, fins i tot sortides en caiac o snorkel nocturn (naltros ja ens ho estem rumiant!). 

I això és tot per avui, esperem que us animeu i que us agradi tant com a naltros!!

M*

Dilluns FotoGènics - Sant Pere peta fort!

Avui el Dilluns FotoGènic no podia anar dedicat a cap altre tema... Sant Pere a Reus és sinònim de festa, de gralles, de vermuts, de gent, de castells, balls, nans i bèsties, de calor, d'olor de pólvora, de campanades, de batucada, de tronada, d'emocions, de correbars, però sobretot de REUS!

Fotografia: Esclat final de la tronada. Jaume Sabaté // Extreta de reusdigital.cat 

Ahir es va acabar la Festa Major de Sant Pere, ara toca esperar un altre any, per sort aquesta l'hem viscut amb molta intensitat!

M*

Dilluns FotoGènics - Despierta!

Avui aprofitem per recuperar els #DillunsFotogènics gràcies a la proposta de l'Àlvaro Sanz: Despierta!

Aqueta foto està feta ahir 22 de juny a les 6:30 del matí des del terrat de casa (és fins on he estat capaç d'arribar a aquetes hores!) a Mont-roig del Camp.

Bona Revetlla!

M*

Sis mesos!

A poc a poc anem tornant a la normalitat i una de les coses que més ganes tenim de recuperar és el ritme del bloc.

Per començar, us volem fer un ràpid resum del que han estat els últims sis mesos que, tot i que a valtros us hauran semblat d'inactivitat, aquí no hem parat!

1.Gener_Durant els mesos freds els passeigs fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca son un clàssic, especialment els dies d'hivern en que el sol decideix lluir amb força. Veure El Camp des de les alçades és magnífic!

2.Febrer_No soc capaç d'imaginar viure lluny del mar. Les platges de Cambrils són genials a l'estiu però plàcides i precioses durant l'hivern.

3.Març_La Serra de Llaberia ens permet fer excursions fantàstiques que et connecten de nou amb la naturalesa després de dies massa urbanites.

4.Abril_El llibre i la rosa per excel·lència, sense Sant Jordi no hi ha abril!

5.Maig_Abandonem el sud (temporalment) per anar a Esterri d'Àneu. El canvi de paisatge fa que quan tornis a casa valoris fins i tot el terreny més erm. Les Valls d'Àneu són màgiques i plenes de vida!

6.Juny_Fa 8 mesos que la protagonista de tot el que faig és només una... Què hi farem!

I ara que ja sabeu per on hem parat aquets mesos, esperem seguir informant-vos més regularment!

M*

Per acabar l'any...

Per acabar l'any us suggerim una ruta que hem fet avui mateix: els Gorgs de Siurana, al Priorat. No cal que us cantem les excel·lències d'aquest poble i de les muntanyes de Prades: hem tornat a constatar que ja fa molts anys que els autòctons no som els únics que en gaudim: moltíssims estrangers escullen passar el final d'any escalant en aquest fantàstic racó de la serralada del Montsant i avui, en dilluns, el pàrquing del poble estava ben ple.

Es tracta d'una excursió d'unes 3 hores i mitja caminant, d'uns deu quilòmetres i que acumula força desnivell (600 metres en ambdós sentits). Està ben senyalitzada pel GR7 i PR-C7.

Us demanem disculpes per no oferir-vos les fantàstiques fotos habituals, perquè la fotògrafa oficial de Som al Sud aquest cop ens ha fallat :P Per compensar, aquí us enganxem el mapa de la ruta amb els detalls i els desnivells acumulats:

El punt de partida de l'excursió és al mateix pàrquing: des d'on surt el camí que baixa pel Grau de la Trona, un camí espectacular, força aeri (no és la millor excursió si teniu vertigen) i molt concorregut pels escaladors. Baixem pel Grau fins al riu Siurana, on passarem pel Mas del Candi anant a trobar el Molí de l'Esquirola (veure mapa). Allà creuarem el riu Siurana i anirem seguint les marques del GR fins que, on s'indica, les deixarem enrere i seguirem per l'altra riba. Allà iniciem un ascens i, en el punt indicat (PR-C7), sortirem del camí principal i ens endinsarem en un camí més frondós que porta cap al Gorg, la Gorguina i el Gorguet, una zona fantàstica per remullar-se a l'estiu  i que al desembre segueix valent molt la pena per veure els salts d'aigua, (tot i el fred!).

Fem un entrepà i desfem els nostres passos fins al punt on hem trobat el camí principal, en baixar del grau de la Trona. Passem de llarg en direcció Cornudella, tot vorejant el poble de Siurana per sota i gaudint de les vistes del pantà, fins a trobar el grau de Portelles, que ens ofereix un ascens molt espectacular per les vistes i les formes de les roques vermelles característiques de la zona. Aquest camí, ens deixa al mateix poble de Siurana, on podem aprofitar per descansar una estona i refrescar-nos a la font.

De baixada trobem una parella d'holandesos fent autoestop cap a Cornudella. Ens expliquen que acaben d'arribar el mateix dia, via aeroport de Reus i que pensen quedar-se dues setmanes i mitja al càmping de Siurana, fent escalada. Dues setmanes i mitja fent càmping en ple desembre: és ben bé que s'ho val i no ens n'adonem!

Nivell: SaS moderat
Temps: 3,5 hores (sense comptar descansos)
Distància: 10,66 km
Descarrega't la ruta aquí. 

Recuperant el ritme

Després d'una llarga letargia deguda a motius varis, hem tornat!

Tornem sense promeses, però intentarem recuperar el ritme i reactivar el bloc el més ràpid possible (ja tenim un propòsit més pel nou any!)

Per recomençar hem escollit el límit occidental del Baix Camp. Concretament us proposem una passejada que uneix el Castell d'Escornalbou, l'Argentera i Duesaigües.

Es tracta d'una ruta circular, per tant es pot començar  des del punt que millor us vagi. Naltros vam iniciar el recorregut al Castell d'Escornalbou on s'agafa un senderó que marxa des de l'aparcament i s'endinsa de seguida en un bosquet d'alzines. En alguns punts encara s'hi pot veure l'antic empedrat.

El camí es fa en baixada fins a l'Argentera i, a partir d'aquí, seguim el barranc fins arribar a Duesaigües, un tram pla i senzill de seguir.

Pont del tren prèviament al seu pas per Duesaigües.

En el nostre cas, la part més dura va ser des de Duesaigües fins al Castell de nou, ja que es fa tot en pujada i els últims metres són per carretera.

Castell d'Escornalbou

Tant l'Argentera com Duesaigües, són poblets ben agradables de visitar i, per descomptat, el Castell d'Escornalbou també és digne de veure!

Característiques de la sortida:
Nivell: SaS bàsic
Temps: 2 hores
Distància: 7,11 km
Descarrega't la ruta aquí          

Versatile Blogger Award!! :)

Tot i que últimament fem ben poc els deures, tenim la sort que sempre hi ha algú que es recorda de naltros i, aqueta vegada, ha estat la Laura des d'aficionats als senders!

Aficionats als senders ens ha premiat amb el Versatile Blogger Award d'una manera curiosa i, podríem dir, atabalada! Però els qui tenim la sort de conèixer la Laura, sabem que ella és així i és per això que ens agrada tant el seu blog, perquè no és més que un reflex de la seva personalitat enèrgica i riallera!

Així doncs, més contentes que dos gínjols, volem agrair aquest premi i recomanar-vos una visiteta a Aficionats als senders, un blog ple, entre d'altres, de bones propostes per anar d'excursió i fer sortides de diversos nivells i varis indrets! Les rutes estan molt ben explicades i ens encanta la seva manera d'escriure tan propera!

Ara, pel que sembla, hem de premiar naltros 15 blogs que haguem descobert recentment o que seguim habitualment (15??? O_o!), ostres quina pressió... ja ens direu qui som naltros per anar donant premis! Però bé, des de la nostra humil opinió, els següents blogs ens agraden especialment així que repartim awards a tort i a dret:

En primer lloc, uns quants blogs del sud que ens encanten i que donen vida al mundillo blocaire d'aquetes terres:

- Blog de coses: Sobretot no el mireu si no teniu temps lliure! És un blog ple d'idees, DiYs, scrap, etc. i de ben segur us agafaran ganes de fer-ho tot!!!

- Agulles de cap: Una de les ganxetes del Pòrtia i col·laboradora del ReusDiari.cat. Fa autèntiques meravelles!

- Ganxetes del Pòrtia: Unes artistes del ganxet que de tant en tant animen la ciutat amb les seves creacions!

- 7 de Temps: Amb una botiga física d'on no sortiries mai, hi trobareu idees de decoració, per a fer regals, per a craftejar, etc. a més de tallers i disseny d'esdeveniments!

- Craft & Artists: Creadora de joies moníssimes, des del seu blog ens presenta altres artistes així com esdeveniments interessants del món craft.

- Lolo & Kids: Des del món educatiu ens presenten una manera diferent d'ensenyar als més petits! Creativitat i originalitat al poder!

- Racons de món: Una descoberta en imatges de les nostres terres.

- Wacapaka: Uns representants molt crafties des de Terres de l'Ebre!

I per acabar (sense arribar als 15 :P) tres blogs més, que us animem a visitar:

- Oh!Villo: Una mestra del ganxet i els amigurumis! S'ha de tenir art per fer aquestes creacions! Oletú!

- Cocinando Vitalidad y Pasiones: Amb especial carinyu perquè coneixem personalment a la seva creadora. Un blog sobre la vida amenitzat amb unes receptes mmmm!

- La pasta per als catalans: I és que som com som i no hi ha veritat més absoluta que: Ens agrada menjar! A casa, el dia més esperat era el dia en que la nostra mare feia pasta pasta per dinar! Així que no podia faltar aquet blog, ple de receptes de paaastaaa!!!

I això és tot, de momeeeent!

Esperem que us hagi agradat la nostra selecció de blogs i prometem intentar reprendre el ritme del blog! Això si, us assegurem que mentre no estem escrivint entrades anem recopilant informació i idees per ensenyar-vos!

Fins la propera!

Blogger Traveller - Ermita de Mont-roig del Camp

"Recordad que podéis leer este post en cualquier otro idioma gracias al traductor de la barra lateral!"

Som en ple agost... i, tot i haver aturat molt l'activitat del blog (l'estiu és l'estiu tu ;P), seguim al peu del canó per ensenyar-vos racons de casa nostra!
Avui el viatge mensual que ens proposa Mi Dulce de Melocotón amb el Blogger Traveller d'agost ens evocarà el descans d'unes bones vacances!

El poble de Mont-roig del Camp té una petita ermita que difícilment pot amagar. L'Ermita de la Mare de Déu de la Roca es troba a la muntanya de l'Areny i és pràcticament un balcó amb unes vistes espectaculars al Camp. A sobre de la mateixa ermita, s'hi troba, penjada en la roca vermella, la capella de Sant Ramón.

Blogger Traveller - Pueblo Azahar

"Recordad que podéis leer este post en cualquier otro idioma gracias al traductor de la barra lateral!"

Aquet mes, des de Mi Dulce de Melocotón, la proposta per al post Blogger Traveller era un "edifici singular".
Naltros, com que som així de xules, hem decidit ensenyar-vos una urbanització, això si! Molt SINGULAR!

Es tracta de la zona residencial anomenada Pueblo Azahar al terme municipal de Mont-roig del Camp. Són tres illes de casetes amb piscina i zona ajardinada comunes a l'interior de cada illa. Però són cases molt mediterrànies, blanques i lluminoses amb formes arrodonides. De fet, hi ha algun racó que et transporta als pobles grecs més típics, salvant mooooooooooolt les distàncies!!!

Us deixem amb les fotografies, i jutgeu valtros mateixos/es!

Com veieu, cases que no t'esperaries trobar enmig de la sobreedificada costa daurada!

Si voleu continuar sorprenent-vos amb més edificis singulars, podeu veure els de tots els altres participants de Blogger Traveller aquí!

29 de juny, un dia molt especial!

Avui em prenc la llibertat d'apropiar-me el blog i fer una entrada una mica més... personal.

Ja fa 5 dies de la nit màgica de Sant Joan, mentre que la setmana passada el món blocaire anava ple de receptes, idees i tutorials per a preparar una magnífica revetlla, aquesta setmana la normalitat ha tornat a tot arreu o, això sembla...

Tot i que Sant Joan ja ha passat, al meu TL de twitter encara hi predomina el hashtag #festa!!! I és que a Reus, el Sant Joan es viu com el tret de sortida de la nostra festa gran: la Festa Major de Sant Pere!

Sempre m'he sentit molt reusenca i espero Sant Pere en candeletes cada any, però des de l'any 2011, el 29 de juny ha adquirit un significat nou i any rere any ha anat creixent i erigint-se com el meu dia preferit de l'any!!!

AVÍS: aquí ve la part romanticonyonya del post!

El 29 de juny de 2011, durant la processó solemne prèvia a l'última tronada de la festa, l'Àliga (la bèstia més bonica i elegant del seguici!^_^), em va portar l'anell de compromís mentre la meva parella em demanava per casar-nos!

Àguila de Reus (Foto de Festes de Reus.cat)

Tronada de Sant Pere (Foto de Festes de Reus.cat)

El 29 de juny de 2012, un any després i més o menys a la mateixa hora, en una masia a la muntanya, envoltats d'amics i familiars, ens vam casar enmig d'una festa de dos dies genial i inoblidable! 

Aquest any potser no serà tan sonat, però per primera vegada viuré la festa una miqueta des de dins, ja que el meu husband (molt prota del post d'avui!) forma part de la colla castellera dels Xiquets de Reus i farà les seves primeres actuacions de Sant Pere amb la camisa avellana i faixa! Jo... de moment faig de groupie! 

Xiquets de Reus (Foto Xiquets de Reus)

Així que, cada cop més, Sant Pere és una festa molt especial que a Reus es viu amb patriòtica intensitat!

Ens espera un cap de setmana de seguici, tronades, música, castells, gegants i sobretot FESTA MAJOR!

I ja paro d'escriure, però abans, dir-vos que si teniu l'oportunitat de venir a Reus durant Sant Pere, sobretot aneu a veure una de les 4 tronades que es fan. Especialment la d'avui i demà (28 i 29) al vespre, són moments increïbles en que la plaça calla o... més aviat, els trons obliguen a callar la plaça mentre cada explosió retrona al pit dels assistents i l'esclat final, seguit de crits i xiulets és una descàrrega d'adrenalina indescriptible!

Molt bon cap de setmana a tots i Visca la Festa Major de Sant Pere!

M.

IN CRESCENDO!

Al sud cada cop som més!!! Si si, com ho llegiu, no tinc massa clar si és perquè ja arriba la calor i, per tant, portem menys roba o per l'edat (tic tac tic tac) però últimament veig embarassades per tooooot arreu... SÓN UNA PLAGA!!!

Per sort, la canalla m'agrada! I m'encanta anar a fer el vermut a la plaça Mercadal de Reus (cosa típica a més no poder) i que la plaça estigui a plena de personetes que no aixequen massa més de dos pams de terra corrent i caient, les coses com són, per tota la plaça.

La qüestió és que, ja fa dos anys que al meu entorn neixen xurumbeles a tort i a dret i, amb la meva parella, vam decidir des del primer dia que en el moment d'anar a veure els pares i la criatura a l'hospital ens deixaríem estar de flors, bombons i regals d'aquets! I vam optar per un detall que creiem molt més útil: Els pastissos de bolquers! 

pastís de bolquers d'uns grans magatzems

Tot i que no n'hi ha a tot arreu, naltros sempre els hem comprat en farmàcies, són molt bonics i arregladets, però són CARS!
Així que, en vistes de que arribessin dos petitons més al món, vam decidir fer nosaltres mateixos dos pastissos de bolquers, visca el DiY!!!

Us prometo que no és difícil, tot és qüestió de paciència i ganes... en el nostre cas va ajudar ser 4 mans.... però els dos som una mica sapastres!

Si us animeu, només necessiteu:
- Bolquers de recent nascut (naltros en vam gastar 64 per pastís)
- Base, en el nostre cas una safata de pastissos!
- Gomes de pollastre per embolicar els bolquers
- Decoració i detallets extres al gust!

Vam fer la base ben gran, amb bolquers enrotllats al mig i d'altres sobreposats al voltant. Una cinta per lligar-ho tot i primer pis fet!

El segon pis és com el primer, però amb menys volum de bolquers i finalment el tercer només amb bolquers enrotllats.
Un xumet per aquí, unes tovalloletes per allà, una esponja dalt de tot i pastissos preparats!

Què us semblen?
Potser no són tant requetebonics com els que podeu comprar, però estan fets amb molt d'amor!!!

De fet, el primer ja està entregat, quina il·lusió!!!

PD: Les fotos són fetes amb el mòbil...sóc un desastre amb això de tenir la càmera sempre a punt! Aiiins!

Dilluns FotoGènics - Primavera

Recuperant instants de la gran passejada per Tarragona amb Álvaro Sanz que us vam explicar aquí!

Imatges que transmeten primavera...

Dilluns FotoGènic - Reivindicant bon temps!

Després d'alguns dilluns sense publicar, tornem per reivindicar que volem bon teeeemps!!!

La primavera és així... a l'abril aigües mil, al maig cada dia un raig, hasta el 40 de mayo no te quites el sayo...

Però senyores i senyors... TENIM GANES DE SOL! De poder lluir les samarretes blanques de tirants que tant bé ens queden quan estem morenetes, de sentir l'olor de crema solar que fa mooolt estiu, de tornar de la platja i trobar sorra per tota la casa fins i tot una setmana després, de barrets de palla, de tapes i canyes a les terrasses, d'amanides fresques, gazpachos i gelats, en resum de BON TEMPS!

Platja d'Hospitalet de l'Infant, estiu 2011

Blogger Traveller - Flors a la platja!

"Recordad que podéis leer este post en cualquier otro idioma gracias al traductor de la barra lateral!"

Aquet mes, des de Mi Dulce de Melocotón, la proposta per al post Blogger Traveller eren les flors... LES FLORS!!! LES FLORS????

Desconcert total i cap idea!

Vaig estar pensant en vàries opcions, però no em convencia cap...

Un dimecres... els dimecres són una mica estressants..., després de treballar, dinar a velocitat ultrasònica i fer un examen oral i escrit d'anglès, vam anar (jo i el meu husband) a caminar passejar per la platja, carregats amb una bossa de maduixes de Cambrils per berenar, si si maduixes de Cambrils comprades a la cooperativa (ja sabeu com ens agraden els productes km0).

I, mentre xerràvem de coses vàries, vaig comentar lo boniques que estaven totes les plantes d'espígol (lavanda pels amics) que hi havia al costat del passeig mirant cap al mar. I en aquet moment il·luminació instantània! Vaig començar a fer fotos com una loca amb el mòbil (poooca resolució I know...), però és que eren molt boniques, i el mar de fons i la platja encara buida i poder passejar amb camisa a quarts de nou del vespre... massa bonic com per no ensenyar-vos-ho!

Així que, avui us presentem la cara més primaveral de la platja de la Llosa, a Cambrils. És una zona fantàstica per a fer llargues passejades... no s'acaba mai! Hi ha força moviment, bicis, gent patinant i corrent, nens, avis, etc. 

Si viviu per aquí a prop, apropeu-vos-hi un vespre i gaudireu d'un ambient marítim i natural! Si viviu lluny, animeu-vos a fer una visita al sud i acabeu un dia non-stop amb la tranquil·litat d'aquet passeig!

Si voleu veure com les flors han inspirat a tots els altres participants de Blogger Traveller podeu veure'n la llista complerta aquí!

Dia ebrenc!!

Les últimes setmanes no hem parat, i això implica que sens acumulin moltes coses que volem ensenyar-vos!! Aaiiixx ... quins desastres!!!

Bé, intentarem solucionar-ho i anar-vos fent petits tastets de tot el que hem anat veient!

Avui, us volem proposar una escapada al DELTA DE L'EBRE! 

El delta, el gran desconegut, allà baix, mooolt avall, és increïblement captivador! Perdre-s'hi, literal i figuradament, és molt fàcil, però és que hi ha tant per veure i tants llocs on quedar-se embadalit!

Des de la web del Parc Natural o de Terres de l'Ebre es proposen diversos itineraris, tant en cotxe com en bicicleta, que us portaran per racons preciosos. Naltros hi vam baixar en cotxe, ja que va ser tot plegat una sortida improvisada, però fins i tot així, la temptació d'aturar-nos en qualsevol punt i quedar-nos-hi durant hores, observant com arriben i marxen els ocells en els camps d'arròs, era molt gran!

La primavera, és un molt bon moment per visitar el Delta, ja que, coincidint amb l'època de nidificació, hi ha un bon nombre de colònies d'aus marines que es poden observar des dels observatoris habilitats pel Parc Natural del Delta de l'Ebre. En un moment, i sense aturar-nos massa, vam poder veure martinets blancs, ànecs collverd i algun bernat pescaire! Imagineu-vos si hi aneu amb prismàtics i paciència!

Després d'algun tomet i algun moment jaenshemtornataperdre!! Vam decidir, per pur instint, que el restaurant l'Era del Delta, a la carretera del Far de Buda km.19, era un bon lloc per dinar.

Sincerament, no podríem haver escollit millor!!! 

En una casa preciosa envoltada de camps d'arròs, la Lucía, mestressa, gran restauradora de mobles i objectes antics i excel·lent cuinera, ens va donar la benvinguda i ens va proposar un aperitiu per obrir la gana. Entaulats a la terrassa, vam començar l'àpat amb anques de granota (no ens apassionen, però els pares, més avesats a aquet plat, van dir que eren boníssimes), popets saltejats i anguila fumada, molt molt bo! El plat fort va ser una paella BO-NÍS-SI-MA!!!! Ens va sorprendre que no portés marisc i encara ens va sorprendre més que, tot i això, fos tant i tant gustosa! Per postres unes galetes casolanes i cafès, aprofitant el solet per començar a agafar color!

Més tard, en una agradable sobretaula, la Lucía ens va explicar que utilitzen productes frescos en tots els seus plats i justament per això, no hi havia marisc en la nostra paella. Els dies anteriors havia fet força mal temps i els pescadors de la zona no havien sortit a la mar, per tant, no hi havia marisc fresc! Tot i això, ens va prometre que si tornàvem més endavant, no només tindria marisc, si no que podríem gaudir de musclos de les muscleres de la seva família!

Vam marxar amb ganes de tornar-hi!!

Amb la panxa ben plena, vam aprofitar per passejar per la Platja de Riumar, a prop de la desembocadura, on hi ha senyalitzades diverses zones restringides per l'època de nidificació. Tot i que poca, ja hi havia gent passejant i gaudint del sol i de la bona temperatura que feia! Quin goig!

Si teniu l'oportunitat, visitar el Delta de l'Ebre és una experiència molt bonica! Ofereix diversos tipus de turisme i és molt adequat, també, per anar amb els més menuts!

Dilluns FotoGènic! - Orenetes

Sol, núvols, jaqueta, samarretes de tirants, botes, sandàlies, vermuts a les terrasses, flors per tot arreu i....orenetes! La PRIMAVERA ja és aquí!

Cada any, la primera oreneta que veig m'omple de felicitat, tan se val el què faci en aquell moment. De sempre, les orenetes em fan somriure... com un acte reflex, i m'encanta!